Concentració a la Conselleria de Benestar i Familia, 10N

El 10 de novembre convoquem a una concentració a la Conselleria de Benestar Social (Plaça Pau Vila, 1 – Palau del Mar, Barcelona) per mostrar la poca consideració que té la Administració Pública quan a la Diversitat Funcional de les persones.

Ens trobarem a les 12h a la seu de la Conselleria de Benestar i Familia gent que representa la diversitat funcional humana. Ens concentrarem com a protesta per la discriminació que patim algunes per les nostres necessitats diferents  i llegirem el següent comunicat:

Comunicat de la Comissió de Diversitat Funcional d’Acampada Barcelona.

Denunciem

1. La manca de representativitat a les Institucions Públiques.
La representació del nostre col·lectiu està basada en les entitats, que son les que s’autootorguen la representació, amb una defensa molt diferent d’interessos als de les persones que diuen representar.

2. Les polítiques de mínims.
Les Administracions Públiques no han estat capaçes de realitzar un estudi real de necessitats i aplicar-ne plans que donin resposta. De fet el cost real és tant gran, que s’optat per la política de mínims, de forma que es creen serveis del tot insuficients per cobrir les demandes, pero que les justifica devant la societat.
Exemple: Segons el decret 1544/2007 l’Area Metropolitana hauria de tenir 500 taxis adaptats, només hi ha 80.

3. Les retallades de recursos.
En l’actual situació de crisi económica, les retallades pressupostaries impliquen la manca de recursos tals com, ajuts a domicili, serveis de transport especial, personal de suport a la vida independent, etc. També s’han tirat enrrere molts projectes innovadors.
Exemple: Les entitats que presten servei d’ajuda a domicili, no saben quan els arribaran les subvencions concedides y han començat a acomiadar treballadores.

4. La Manca de garanties
L’article 49 de l’antiga constitució espanyola diu: “Los Poderes Públicos garantizarán …”, encara som el col·lectiu amb un índex d’atur més gran, encara hi ha persones empresonades a casa seva perqué no poden sortir al carrer i ningú els ajuda, encara no hi ha transports públic per tothom, etc.

5. El poc control per fer complir les lleis
Des que l’any 1982 la LISMI va promungar els drets de les persones amb diversitat funcional, han estat moltes les lleis, decrets i reglamentacions promulgades per fer-ho possible, però aquestes lleis han estat sistemàticament incomplides i ningú s’ha preocupat que això es faci.

PER TOT AIXÒ

Exigim

1. Representació per sufragi universal dins les Institucions Públiques
2. Polítiques que garanteixin uns mínims bàsics per viure amb dignitat segons els paràmetres del lloc de residència.
3. Recursos suficients adeqüats al cost de la vida.
4. Compliments dels nostres drets al treball, l’habitatge i en general a una vida digne.
5. Control dels incompliments de les lleis i mesures contundents disuasories.